lunes, 4 de diciembre de 2006

Adèu Llach!


Esta nit ha sigut eterna pareixia que no fòres a dixar mai l'escenari fins que al final has pactat en nosaltres que "ja n'hi havia prou ja que no estaves dispost a morir ahi dalt" sempre latent el teu ingenios sentit del humor, el més gran que arribat a conèixer...

Poc a poc has anat repasant les cançons de la teva gran obra, tal vegada per a mi les menys conegudes però segur que per tu de les més intimes... abans de cada peça els teus discursos filosofics o senzillament pensaments descrits en una dialèctica culta i emocional que te fan estremeure y plorar de alegria al escoltar paraules tan precioses, tan ideals a voltes i tan reials altres... els relats de la infancia en Verges, estos dies conduïnt per estes terres he sentit i comprengut molt millor el petit que és el teu païs...

les preocupacions per com va el ritme del món i el que marca a la societat, el fas tan conmovedor que fas no sentir-me sola abans de la realitat, la ràbia de la insolidaritat, del egoïsme i de la importància dels valors materials... el teu somni ja alguna vegada escoltat, la resposta d'un infant ante la questió de que vols ser de major, i la seua resposta es senzillament una bona persona, és tan utopic però tan especial... el valor de les paraules com la tendresa, la podem trobar en la nostra gent però ves un poc més lluny i segur que no et trobes en ella, poquetes vegades... esta nit mos has regalat molt, per mi el tresor més gran del món, tres hores en tu és de les coses que més me poden plenar... gràcies per la teua mirada, el teu sentit del humor i el teu somriure i ante tot per la música que mos has xiulat als nostres oïts i como no als teus companys que fan del teu nom i junt a tu una bona sesió de composició, dolces melodies i consistents lletres.. ara ve la despedida, el trist i dur adèu... el saber que mai més podre deleitar tot el que he gaudit en tu però a la vegada respectant la teua decisió de tindre millor qualitat de vida, gaudix del teu nou viatge i ja saps Itaca sempre t'estarà esperant i com no el que més m'agradaria dir-te és que tingues sort! Gràcies Llach...

2 comentarios:

flim dijo...

Adeu Llach i hola al blog de Maria.
M´alegra molt veure les teues habilitats com a crítica musical.
Ánim ...estarem davant del nou segle d´or de la lliteratura catalana?

maria dijo...

Dubte molt lo del segle d'or, el podem dixar en un itent d'escriure el que passa per el cap... gràcies catxondo...